Autor: abelfernandez88@gmail.com

  • Criar amb arrels

    Criar amb arrels

    Criar amb arrels significa acompanyar les criatures en el seu desenvolupament amb consciència i escolta a les seves necessitats vitals, per donar-los temps i espai perquè puguin adonar-se de qui són, quins són els seus talents i habilitats, perquè puguin aprendre vivint el seu entorn, perquè el joc sigui el motor de la descoberta del seu propi ser i en el seu propi hàbitat.
    Una criatura que té fermes les seves arrels, es dóna a conèixer al món amb seguretat, amb empenta i amor, perquè la seva primera etapa vital ha estat coberta d’afecte, de mirada atenta i d’escolta activa, perquè se li han respectat els propis processos de desenvolupament. Les criatures creixen amb arrels fortes i estimen l’entorn i l’espai que habiten, perquè el coneixen i l’han pogut experimentar amb llibertat.
    Criar amb arrels significa donar temps, espai i afecte a descobrir-se per dins i a descobrir l’entorn que habiten, significa créixer al ritme de la natura i comprendre el cicle de la vida.
    La criança arrelada va d’escoltar els ritmes interns i tenir-ne cura.
    El que succeeix en aquest espai íntim de la llar és el més sagrat, és allò que has de protegir i posar al centre. La vida a casa ha de ser el focus, la prioritat. Entenc casa com espai íntim, nucli familiar. Signfica estar present a allò més quotidià, despertar-se sense pressa, esmorzar tranquil·lament, oferir un espai adequat i cuidat, un entorn amable perquè el joc es doni de manera segura, espontània i creï estímul. Tenir llibertat de moviment, respectar els tempos de descans que el cos demana, sentir que les necessitats fisiològiques estan cobertes, tenir temps per ser i temps per avorrir-se, badar, saltar… Tot hi té cabuda.
    Criar a casa significa no delegar la cura al sistema, sabent que tu ets la persona que millor coneix les teves criatures i qui millor pot saber què necessiten. Tu aprens a escoltar i interpretar les necessitats, els tempos i en conseqüència generes l’ambient adequat, busques els materials, ofereixes l’activitat. És una tasca d’escolta i mirada activa. No és una tasca de dinamització i monitoratge infantil. Tu generes un entorn de qualitat i el joc s’esdevé sol…
    Criar a casa és viure lent, és triar una socialització de qualitat, és aprendre segons els interessos particulars de cadascú, és conèixer la vida de cada dia, des de dins, és conèxer-se un mateix i aprendre des de dins, seguint el motor intern de descoberta de la vida, des del plaer.
    I és viure segons el ritme de la Natura, tenir en compte els cicles de la Terra i la Lluna, captar l’energia del moment estacional i adaptar-se també als canvis climatologics i rítmics
    Això no significa que si plou no surts, sinó que et vesteixes amb roba adequada i descobreixes les possibilitats del paisatge plujós. Si és fosc potser és temps de recollir-se a casa i si fa molt sol i molta calor, serà temps d’estar a l’ombra o refrescant-se al riu.
    Sembla obvi, però quantes hores passem tancats a casa o en oficines i escoles mentre a fora plou, fa sol o corre l’aire fresc?
    Criar al ritme de la natura té a veure amb saber què està passant a fora i adaptar les activitats al ritme. Perquè no és només a fora que passen coses. L’energia del temps, de les estacions i de la Lluna també et passa internament.
    El cos, el ser capta, també, el ritme extern.

    Aquest estil de vida basat en el ritme natural i orgànic de la terra, regit pels canvis energètics del Sol i la Lluna representen viure amb un estat de consciència més elevada, perquè et connectes a un fluxe subtil, no imposat pel sistema. Viure amb consciència i per tant criar amb consciència significa adonar-se de les coses tal com són i fer-se’n càrrec. Significa escoltar, estar atent a la realitat subtil, la que no es veu, ni es toca. Percebre el batec de la vida, deixar anar les exigències i les pors imposades pel sistema.
    Significa viure amb confiança amb la Vida i els seus cicles, que són també els ritmes interns. Significa conèixer-se per dins i actuar amb conseqüència. Significa connectar amb l’essència pròpia de cadascú i ser autèntiques.
    L’autenticitat porta harmonia. Trobar allò que realment et cuida i et dóna plaer és el que realment et farà sentir que vius una vida plena i abundant.
    L’abundància arriba quan estàs plena de tu, quan et reconeixes tal com ets, amb les teves debilitats i fortaleses i estimes les llums i les ombres del teu ser. Quan t’aculls tal com ets, és quan pots compartir-te i dedicar-te a expandir aquesta plenitud, des de qui ets tu en essència, des del lloc que ocupes en el món i posar-te al servei de la teva missió.

    Una criatura que té fermes les seves arrels juga i aprèn la vida sense pressa.

  • Maternar és habitar la lluna

    Maternar és habitar la lluna

    Quan neix una criatura, neix també una mare.
    Durant l’embaràs ens preparem per al part, però el part dura unes quantes hores i després ve tota la resta, que dura per sempre.
    Aterres del planeta part i tens als braços una criatura relliscosa, que no saps molt bé com agafar i que demana constantment atenció.
    Els nadons esperen el cos de la mama, esperen teta i sobretot amor, perquè venen d’un espai calentó que fa olor de mama, protegit i amb totes les necessitats cobertes.
    Durant l’embaràs t’has plantejat mil coses sobre com faràs de mare, has preparat mil coses que t’han dit que van molt bé, però el nadó només espera cos, teta i amor… Espera Lluna.
    La Lluna és nutrició, és cura, és seguretat afectiva.
    Tota la resta són condicionaments mentals, imposicions socials i mancances del sistema…
    Aterres del planeta part i te’n vas directa a la Lluna i habitar la Lluna és atrevir-se a mirar molt endins.
    Contemplar aquells racons que no parlem, comprendre aquelles coses que no diem…
    Maternar pot ser tan gratificant com desesperant. Els fills ens confronten brutalment amb expectatives que ens hem creat prèviament, amb carències pròpies, amb idees mentals sobre com han de ser les coses…
    I arribes a casa amb un nadó, aterrant de l’impacte més brutal que ha transformat el teu cos i la teva ànima… i no saps qui ets…
    I tot i que t’han explicat, has llegit sobre maternitat, et trobes de cara amb un altre ser, amb una altra persona, que acaba d’iniciar el seu propi camí de vida, que té les seves circumstàncies, la seva personalitat, les seves necessitats pròpies i us heu de re-conèixer i acompanyar mútuament.
    I totes les preparacions mentals i logístiques que has fet durant l’embaràs serveixen de poc, si no tens la capacitat de rendir-te als moviments lents i orgànics del nadó, si et rigiditzes amb mètodes i teories…
    Els nadons arriben amb les necessitats vitals molt clares i aprendre a mirar-los i escoltar-los i aprendre a mirar i escoltar la nova versió de tu mateixa, sense expectatives, sense convencions, ni idees mentals fixes, pot obrir-te la porta a descobrir plaers latents, sentiments tancats, esperances amagades…
    Obrir aquesta porta és un repte, un abisme… que confronta i dol, però deixar-te portar per aquestes noves sensacions i estimar com mai ho has fet és l’aventura, és la ventura!
    Mirar el teu fill i veure-t’hi reflectida és un regal!
    La mirada oberta i activa cap als teus fills i filles és una carícia profunda a aquella nena petita que un dia vas ser i encara batega din teu.
    Amb consciència i amor la maternitat es torna balsàmica.
    T’atreveixes a descobrir-te de nou?

  • La Lluna

    La Lluna

    La Lluna ens aporta la certesa de la vida en forma de pensament abstracte. Amb el seu cicle canviant, però constant va donar a la humanitat la confiança del pas del temps i una unitat de mesura més enllà de la llum del sol.
    Amb la Lluna la humanitat vam establir els vincles entre el Cel i la Terra per la correlació que hi ha entre els seus cicles i els nostres propis i també amb els cicles de la Terra.
    És el cicle de naixement, vida i mort.
    D’aquesta observació sorgien les imatges que volien representar aquests cicles i les diviNitats i mites que donaven significat trascendental i simbòlic a la vida a la terra.
    Així la Lluna té aquesta simbologia de Mare Universal, que representa el cicle de la vida. I si és mare, dóna vida, és nodridora i té cura de nosaltres. Per això saber en quina posició estava la Lluna en el moment que vas néixer et donarà recursos per saber què té cura de tu, quines són les teves necessitats bàsiques.
    Conèixer la teva lluna és clau per maternar-te tu mateixa.
    En aquesta societat abocada al fer, la Lluna ens convida a ser, mirar-nos per dins i tenir cura de nosaltres.
    La Lluna, ella és sempre inspiració i tot un espectacle de bellesa i saviesa profunda!