La meva àvia materna em va ensenyar a teixir, l’àvia paterna cosia i la meva mare, teixidora també, em cantava cançons de foc i de muntanyes. L’entramat del meu llinatge m’ha revelat en aquest art del teixir un espai de trobada amb mi mateixa, de calma interna i de silenci mental, una manera de vincular els fils de la vida entre ells, de donar forma al cicle de la meva vida, de crear la meva pròpia realitat.

Els mantons que teixeixo són abric i caliu, són cova i són també ales.
Els tops són un foc que s’expandeix, el Sol fent el seu camí.
Teixits entre el Cel i la Terra, en aquell espai de temps sagrat del silenci intern.
Donant valor també als recursos naturals que la terra ens ofereix, els materials que utilitzo són naturals i de proximitat. La llana d’ovella és de la península ibèrica i el cotó és ecològic, materials de la natura que respecten el medi i les persones vinculades.